7. Per a emprendre aquestes accions comptava sobretot amb la complicitat de la nit. I l’anomenada del seu valor s’escampava pertot arreu.
8. Filip, delegat reial a Judea, s’adonà que de mica en mica Judes agafava importància i que anava de victòria en victòria. Per això va escriure a Ptolemeu, governador de Celesíria i de Fenícia, perquè donés suport als interessos del rei.
9. Ptolemeu designà immediatament Nicànor, fill de Pàtrocle, un dels més importants entre els anomenats amics del rei, i l’envià al capdavant de més de vint mil homes provinents de nacions diverses, amb l’encàrrec d’esborrar tota la nissaga jueva. Li va donar com a assessor Gòrgies, general experimentat en els afers de la guerra.
10. Amb el producte de la venda de presoners jueus, Nicànor comptava de pagar els quaranta-tres mil quilos de plata que el rei Antíoc havia de tributar als romans.
11. Immediatament cursà invitacions a les ciutats de la costa convocant-les per a la compra d’esclaus jueus; prometia de donar-ne noranta per vint-i-dos quilos de plata. Poc s’esperava el càstig sever que li tenia reservat el Totpoderós!
12. La notícia de l’avanç de Nicànor va arribar a oïda de Judes, i aquest va informar els seus de la presència immediata de l’exèrcit enemic.
13. Llavors hi va haver homes covards i altres que no creien en la justícia de Déu, que van fugir ben lluny.
14. D’altres es venien tot el que els quedava, mentre suplicaven al Senyor que alliberés els qui el malvat Nicànor havia ja venut fins i tot abans de lliurar batalla.