32. A més van executar el comandant dels mercenaris de Timoteu. Era un home dolent, que havia fet molt mal als jueus.
33. Durant la celebració de les festes de la victòria a Jerusalem, van cremar els qui havien calat foc a les portes del temple. Igual van fer amb Cal·lístenes, que s’havia refugiat en una caseta. Així va rebre la paga merescuda per la seva impietat.
34. Aquell gran criminal de Nicànor, el mateix que havia convocat els mil mercaders per comprar jueus,
35. fou humiliat amb l’ajuda de Déu pels qui ell considerava tan poca cosa al seu costat: s’hagué de treure el seu llampant uniforme i s’escapà, camps a través, com si fos un esclau fugitiu. Finalment va arribar a Antioquia, considerant-se del tot afortunat per haver-se salvat del desastre del seu exèrcit.
36. I ell, que s’havia compromès a pagar el tribut amb el preu de la venda d’esclaus a Jerusalem, proclamava que els jueus tenien Déu per defensor i que eren invencibles, justament perquè seguien les lleis que ell els havia donat.