23. Després manà que Eleazar llegís en veu alta un passatge del llibre sagrat. Va donar de contrasenya «Ajut de Déu» i, al capdavant del primer batalló, atacà Nicànor.
24. Amb el Déu omnipotent com a aliat, els jueus van degollar més de nou mil enemics i van ferir o mutilar la majoria dels soldats de Nicànor. La resta, els obligaren a fugir.
25. Es van apoderar dels diners dels qui havien acudit per comprar-los com a esclaus. Després de perseguir els fugitius una bona estona, hagueren de tornar enrere obligats per l’hora:
26. el repòs del dissabte començava tot seguit, i per això no van allargar més la persecució.
27. Un cop van recollir les armes dels enemics i els van prendre el botí, es posaren a celebrar el dissabte beneint i lloant el Senyor perquè els havia fet veure el dia que marcava la represa de la seva acció bondadosa.
28. Passat el dissabte, van distribuir part del botí a les víctimes de la persecució, a les viudes i als orfes, i la resta se la van repartir entre ells i els seus fills.
29. Feta aquesta distribució, es reuniren a pregar tots plegats suplicant al Senyor misericordiós que es reconciliés definitivament amb els seus servents.
30. En un combat contra els homes de Timoteu i Bàquides, Judes i els seus en van matar més de vint mil i s’apoderaren d’unes fortaleses altíssimes. El botí, molt abundant, van dividir-lo en dues parts iguals: una per a ells mateixos i l’altra per a les víctimes de la persecució, els orfes i les viudes, i també per als més vells.
31. Després van recollir detingudament les armes dels enemics i les van emmagatzemar amb molta cura en els llocs estratègics, i dugueren a Jerusalem la resta de botí.