21. Amb aquests exemples, Judes enardia els seus homes i els disposava a morir per la Llei i per la pàtria. Va dividir els seus soldats en quatre grups
22. de mil cinc-cents homes cada un, a les ordres dels seus germans Simó, Josep i Jonatan, a més d’ell mateix.
23. Després manà que Eleazar llegís en veu alta un passatge del llibre sagrat. Va donar de contrasenya «Ajut de Déu» i, al capdavant del primer batalló, atacà Nicànor.
24. Amb el Déu omnipotent com a aliat, els jueus van degollar més de nou mil enemics i van ferir o mutilar la majoria dels soldats de Nicànor. La resta, els obligaren a fugir.
25. Es van apoderar dels diners dels qui havien acudit per comprar-los com a esclaus. Després de perseguir els fugitius una bona estona, hagueren de tornar enrere obligats per l’hora:
26. el repòs del dissabte començava tot seguit, i per això no van allargar més la persecució.
27. Un cop van recollir les armes dels enemics i els van prendre el botí, es posaren a celebrar el dissabte beneint i lloant el Senyor perquè els havia fet veure el dia que marcava la represa de la seva acció bondadosa.
28. Passat el dissabte, van distribuir part del botí a les víctimes de la persecució, a les viudes i als orfes, i la resta se la van repartir entre ells i els seus fills.
29. Feta aquesta distribució, es reuniren a pregar tots plegats suplicant al Senyor misericordiós que es reconciliés definitivament amb els seus servents.
30. En un combat contra els homes de Timoteu i Bàquides, Judes i els seus en van matar més de vint mil i s’apoderaren d’unes fortaleses altíssimes. El botí, molt abundant, van dividir-lo en dues parts iguals: una per a ells mateixos i l’altra per a les víctimes de la persecució, els orfes i les viudes, i també per als més vells.
31. Després van recollir detingudament les armes dels enemics i les van emmagatzemar amb molta cura en els llocs estratègics, i dugueren a Jerusalem la resta de botí.
32. A més van executar el comandant dels mercenaris de Timoteu. Era un home dolent, que havia fet molt mal als jueus.
33. Durant la celebració de les festes de la victòria a Jerusalem, van cremar els qui havien calat foc a les portes del temple. Igual van fer amb Cal·lístenes, que s’havia refugiat en una caseta. Així va rebre la paga merescuda per la seva impietat.
34. Aquell gran criminal de Nicànor, el mateix que havia convocat els mil mercaders per comprar jueus,
35. fou humiliat amb l’ajuda de Déu pels qui ell considerava tan poca cosa al seu costat: s’hagué de treure el seu llampant uniforme i s’escapà, camps a través, com si fos un esclau fugitiu. Finalment va arribar a Antioquia, considerant-se del tot afortunat per haver-se salvat del desastre del seu exèrcit.
36. I ell, que s’havia compromès a pagar el tribut amb el preu de la venda d’esclaus a Jerusalem, proclamava que els jueus tenien Déu per defensor i que eren invencibles, justament perquè seguien les lleis que ell els havia donat.