13. Llavors hi va haver homes covards i altres que no creien en la justícia de Déu, que van fugir ben lluny.
14. D’altres es venien tot el que els quedava, mentre suplicaven al Senyor que alliberés els qui el malvat Nicànor havia ja venut fins i tot abans de lliurar batalla.
15. Suplicaven que els alliberés, no tant perquè ells ho haguessin merescut, sinó sobretot per les aliances fetes amb els seus pares, i pel seu nom, august i ple de majestat, que ells portaven.
16. El Macabeu, doncs, va concentrar els seus homes, uns sis mil, i els exhortava a no espantar-se davant els enemics ni a témer la gran multitud de pagans que els atacaven injustament. Calia que lluitessin ardidament,
17. tenint present l’ultratge criminal perpetrat contra el sant temple, el tracte humiliant donat a Jerusalem i la destrucció de les seves tradicions.
18. Judes va afegir:– Ells es fien de les armes i de la seva audàcia. Nosaltres ens fiem del Déu omnipotent, que amb un sol moviment de cap és capaç d’abatre els qui ens ataquen i fins i tot el món sencer.
19. Judes els va explicar encara les diverses intervencions de Déu a favor dels seus avantpassats: en temps de Sennaquerib, quan van morir cent vuitanta-cinc mil soldats;
20. o bé en una batalla contra els gàlates a Babilònia, en la qual van prendre part vuit mil jueus juntament amb quatre mil macedonis: quan els macedonis es trobaven en dificultats, sis mil jueus van destruir els cent vint mil enemics, gràcies a l’auxili diví, i es van endur un botí enorme.
21. Amb aquests exemples, Judes enardia els seus homes i els disposava a morir per la Llei i per la pàtria. Va dividir els seus soldats en quatre grups