5. Quan l’hagueren mutilat completament, el rei manà que el posessin al foc i que el rostissin de viu en viu. Mentre la fortor de carn cremada s’escampava pertot arreu, els altres germans i la mare s’animaven a morir heroicament i es deien:
6. – El Senyor Déu ens veu i realment sent compassió de nosaltres. Ja ho va anunciar a Moisès en el càntic en què s’exclama contra el poble. Diu: “S’apiadarà dels seus servidors.”
7. Després que el primer dels germans hagués mort d’aquesta manera, van dur el segon al suplici. Mentre li arrencaven la pell del cap amb els cabells, li preguntaven:– ¿Menjaràs carn de porc, o vols que et torturem membre per membre?
8. Ell va respondre en la seva llengua materna:– No en menjaré.Per això també ell va ser sotmès a tortura igual que el primer.
9. A punt d’exhalar el darrer sospir, deia al rei:– Tu, malvat, ens arrenques aquesta vida, però el rei del món, per les lleis del qual morim, ens ressuscitarà per a una vida nova, eterna.
10. Després d’aquest, començà el suplici del tercer. Quan li van demanar que tragués la llengua, la va treure de seguida i allargà valerosament les mans,
11. tot dient amb gallardia:– De Déu he rebut aquests membres, i per amor a les seves lleis els sacrifico; i d’ell espero recuperar-los.
12. El mateix rei i els qui l’acompanyaven estaven sorpresos de la valentia d’aquell jove que tenia els turments per no res.
13. Mort aquest, van aplicar al quart les mateixes tortures cruels.
14. A punt ja d’expirar, parlava així al rei:– Val més morir a mans dels homes quan s’espera que Déu ens ressuscitarà tal com ha promès. Però per a tu no hi haurà pas resurrecció a la vida.
15. A continuació van dur el cinquè germà i el van torturar.
16. Però ell, mirant-se el rei, li va dir:– Tu, amb el poder que tens sobre els homes, fas el que vols, si bé no ets més que un mortal. Però no et pensis pas que Déu ha abandonat la nostra nació.
17. Tingues paciència i contemplaràs amb quin poder tan gran et turmentarà, a tu i la teva descendència.