30. Tot just la mare havia acabat de parlar, el noi va dir:– Què espereu? Jo no obeiré pas el manament del rei. Jo només faig cas del manament de la Llei donada als nostres pares per mitjà de Moisès.
31. I tu, que has inventat totes les desgràcies que cauen damunt els hebreus, no t’escaparàs de les mans de Déu.
32. Nosaltres patim per culpa dels nostres pecats.
33. I si ara nostre Senyor, que és el Déu viu, està irritat momentàniament contra nosaltres, és que vol corregir-nos i educar-nos, però es tornarà a reconciliar amb nosaltres, els seus servents.
34. En canvi, tu, enemic de Déu i el més infame dels homes, no t’inflamis vanitosament, enorgullint-te amb falses esperances i aixecant la mà contra els fills de Déu.
35. Encara no t’has escapat del judici del Déu totpoderós que tot ho veu!
36. Els meus germans, que han suportat un sofriment momentani, han caigut per la seva fidelitat a l’aliança de Déu, i ara esperen la vida inestroncable. Però a tu, Déu et jutjarà i hauràs de pagar el càstig merescut pel teu orgull.
37. Jo, igual que ells, sacrifico el meu cos i la meva vida per les lleis dels nostres pares, mentre suplico a Déu que es mostri ben aviat favorable al nostre poble, i et castigui i et fuetegi fins que reconeguis que ell és l’únic Déu.
38. Tant de bo que en mi i en els meus germans es deturi la indignació del Totpoderós que s’ha desfermat justament contra tot el nostre poble!
39. El rei, encès de ràbia i ferit per aquell escarni, va tractar aquell noi amb més crueltat que els altres.
40. Però també aquell noi va morir sense haver comès cap profanació, confiant plenament en el Senyor.
41. Finalment, després dels seus fills, la mare també va morir.
42. Deixarem aquí el tema dels banquets sacrificials i d’aquestes tortures inconcebibles.