19. Però tu, que goses fer la guerra a Déu, no et pensis pas que quedaràs sense càstig.
20. Tanmateix, la qui ultrapassa tota admiració i mereix un record assenyalat és la mare. Ella, en l’espai d’un sol dia, va suportar animosament de veure com li mataven tots set fills; i és que tenia l’esperança posada en el Senyor.
21. Dotada de nobles sentiments, animant la sensibilitat femenina amb un coratge tot masculí, exhortava els seus fills dient-los en la llengua materna:
22. – Jo no sé com heu vingut a l’existència en les meves entranyes; no sóc jo qui us ha donat l’esperit i la vida, ni he organitzat tampoc els elements del vostre cos.
23. Sapigueu que és el creador del món, ell que modela l’home des de la seva concepció i totes les coses des del seu origen, el qui us retornarà misericordiosament l’esperit i la vida, ja que ara no us planyeu a vosaltres mateixos per amor a les seves lleis.
24. Antíoc es va sentir menyspreat per aquella dona i sospitava un to insultant en les seves paraules. Quedava encara amb vida el més petit dels germans; el rei intentava de guanyar-se’l no solament amb raons, sinó també amb juraments: si abandonava les tradicions dels seus avantpassats, el faria ric i feliç, li donaria el títol d’amic del rei i li confiaria càrrecs de confiança.
25. Però el noi no va fer cas de les seves paraules. Per això el rei féu cridar la mare i li demanava que ella aconsellés aquell adolescent perquè salvés la vida.
26. I tant li va insistir, que la mare s’avingué a convèncer el seu fill.
27. S’inclinà cap a ell i, burlant-se del cruel tirà, va dir al noi en la seva llengua materna:– Fill meu, compadeix-te de mi que t’he portat nou mesos a les entranyes i t’he donat mamar durant tres anys, t’he alimentat i t’he pujat fins a l’edat que ara tens, i no he deixat de criar-te.
28. T’ho demano, fill meu, mira cap al cel i cap a la terra. Fixa’t en tot el que s’hi troba i reconeix que Déu ho ha creat del no-res, i que el llinatge humà ha estat fet de la mateixa manera.
29. No tinguis, doncs, cap por d’aquest botxí. Mostra’t digne dels teus germans i accepta la mort. Així et podré recuperar amb els teus germans quan Déu es manifestarà misericordiós.
30. Tot just la mare havia acabat de parlar, el noi va dir:– Què espereu? Jo no obeiré pas el manament del rei. Jo només faig cas del manament de la Llei donada als nostres pares per mitjà de Moisès.