12. El mateix rei i els qui l’acompanyaven estaven sorpresos de la valentia d’aquell jove que tenia els turments per no res.
13. Mort aquest, van aplicar al quart les mateixes tortures cruels.
14. A punt ja d’expirar, parlava així al rei:– Val més morir a mans dels homes quan s’espera que Déu ens ressuscitarà tal com ha promès. Però per a tu no hi haurà pas resurrecció a la vida.
15. A continuació van dur el cinquè germà i el van torturar.
16. Però ell, mirant-se el rei, li va dir:– Tu, amb el poder que tens sobre els homes, fas el que vols, si bé no ets més que un mortal. Però no et pensis pas que Déu ha abandonat la nostra nació.
17. Tingues paciència i contemplaràs amb quin poder tan gran et turmentarà, a tu i la teva descendència.
18. Després d’aquest, van dur el sisè. Quan estava per morir, deia al rei:– No et facis il·lusions! Nosaltres sofrim tot això per culpa nostra, perquè el nostre poble ha pecat contra el nostre Déu. Per això ens passen aquestes desgràcies tan desconcertants.
19. Però tu, que goses fer la guerra a Déu, no et pensis pas que quedaràs sense càstig.
20. Tanmateix, la qui ultrapassa tota admiració i mereix un record assenyalat és la mare. Ella, en l’espai d’un sol dia, va suportar animosament de veure com li mataven tots set fills; i és que tenia l’esperança posada en el Senyor.
21. Dotada de nobles sentiments, animant la sensibilitat femenina amb un coratge tot masculí, exhortava els seus fills dient-los en la llengua materna: