9. i degollar els qui es neguessin a adoptar els costums grecs. Eren fàcils de preveure, les calamitats que vindrien!
10. Així, van fer comparèixer davant el tribunal dues dones que havien circumcidat els seus fills. Després de passejar-les públicament per la ciutat amb els nadons penjats dels pits, les van llançar daltabaix de la muralla.
11. Uns altres jueus s’havien reunit en unes coves, no gaire lluny de Jerusalem, per celebrar-hi d’amagat el dissabte. Denunciats a Filip, van ser cremats tots alhora, ja que, per respecte a un dia tan assenyalat com el dissabte, havien renunciat a defensar-se.
12. Recomano al lector d’aquest llibre que no es deixi abatre per aquestes calamitats. Que pensi més aviat que aquestes persecucions han servit per a corregir el nostre poble, no pas per a destruir-lo.
13. De fet, Déu mostra una gran bondat quan castiga amb promptitud els qui es comporten malament, en comptes de deixar-los fer durant molt de temps.
14. Abans de castigar els altres pobles, el Senyor espera pacientment que hagin omplert la mesura dels seus pecats. Però a nosaltres no ha volgut pas tractar-nos així:
15. no ha permès que els nostres pecats arribessin al límit i ens hagués de castigar al darrer moment.
16. Ell no aparta mai de nosaltres la seva misericòrdia. Corregeix el seu poble valent-se de les calamitats, però mai no l’abandona.
17. Amb aquestes consideracions només preteníem de recordar aquestes veritats. Després d’aquestes breus reflexions, retornem al fil de la narració.
18. Entre els mestres de la Llei més notables hi havia Eleazar. Doncs bé, a aquest home d’edat avançada i de noble figura, li van obrir la boca per força i volien fer-li menjar carn de porc.
19. Però ell s’estimà més una mort gloriosa que una vida ignominiosa, i s’avançà voluntàriament cap al suplici de l’esquarterament,
20. després d’escopir el que tenia a la boca. Així va demostrar com cal rebutjar amb decisió allò que la Llei prohibeix de menjar, ni que sigui al preu de la pròpia vida.
21. Els encarregats d’aquell àpat sacrificial contrari a la Llei, feia molts anys que coneixien Eleazar. Per això se l’endugueren a part i li aconsellaven que es fes portar carn que era permès de menjar segons la Llei, preparada expressament per a ell; ell només hauria de fer veure que se la menjava com si fos un bocí de carn de les víctimes sacrificades per ordre del rei: