8. Per instigació de Ptolemeu, sortí un decret estenent a les ciutats gregues veïnes de Judea la mateixa política contra els jueus que les habitaven: calia obligar-los a prendre part en els banquets sacrificials
9. i degollar els qui es neguessin a adoptar els costums grecs. Eren fàcils de preveure, les calamitats que vindrien!
10. Així, van fer comparèixer davant el tribunal dues dones que havien circumcidat els seus fills. Després de passejar-les públicament per la ciutat amb els nadons penjats dels pits, les van llançar daltabaix de la muralla.
11. Uns altres jueus s’havien reunit en unes coves, no gaire lluny de Jerusalem, per celebrar-hi d’amagat el dissabte. Denunciats a Filip, van ser cremats tots alhora, ja que, per respecte a un dia tan assenyalat com el dissabte, havien renunciat a defensar-se.
12. Recomano al lector d’aquest llibre que no es deixi abatre per aquestes calamitats. Que pensi més aviat que aquestes persecucions han servit per a corregir el nostre poble, no pas per a destruir-lo.
13. De fet, Déu mostra una gran bondat quan castiga amb promptitud els qui es comporten malament, en comptes de deixar-los fer durant molt de temps.
14. Abans de castigar els altres pobles, el Senyor espera pacientment que hagin omplert la mesura dels seus pecats. Però a nosaltres no ha volgut pas tractar-nos així:
15. no ha permès que els nostres pecats arribessin al límit i ens hagués de castigar al darrer moment.