29. Les seves paraules van canviar en crueltat l’amabilitat que fins fa poc li mostraven els botxins. A aquests els semblava que parlar així era una insensatesa.
30. Eleazar, a punt ja de morir sota els cops, deia entre gemecs:– El Senyor ho coneix tot perfectament. Ell sap prou bé que, podent evitar la mort, ara pateixo en el meu cos el cruel suplici de la flagel·lació. Però en el meu esperit estic content de patir tot això per la veneració que li tinc.
31. Així se’n va anar Eleazar d’aquest món. La seva mort ha deixat tant als joves com a la majoria del seu poble un exemple d’heroisme i un record etern de virtut.