25. Ells podrien esgarriar-se si jo m’avenia a aquesta simulació, tot plegat per assegurar-me una mica més de vida. Quina infàmia no deshonraria la meva ancianitat!
26. I encara que momentàniament m’escapés del càstig dels homes, no m’escaparia, ni viu ni mort, de les mans del Totpoderós.
27. Per això, si ara abandono com un valent aquesta vida, em mostraré digne de la meva vellesa,
28. i hauré deixat als joves el noble exemple d’una mort voluntària i generosa, per les lleis sacrosantes.Havent dit això, Eleazar se’n va anar cap al suplici sense vacil·lar.