13. De fet, Déu mostra una gran bondat quan castiga amb promptitud els qui es comporten malament, en comptes de deixar-los fer durant molt de temps.
14. Abans de castigar els altres pobles, el Senyor espera pacientment que hagin omplert la mesura dels seus pecats. Però a nosaltres no ha volgut pas tractar-nos així:
15. no ha permès que els nostres pecats arribessin al límit i ens hagués de castigar al darrer moment.
16. Ell no aparta mai de nosaltres la seva misericòrdia. Corregeix el seu poble valent-se de les calamitats, però mai no l’abandona.
17. Amb aquestes consideracions només preteníem de recordar aquestes veritats. Després d’aquestes breus reflexions, retornem al fil de la narració.
18. Entre els mestres de la Llei més notables hi havia Eleazar. Doncs bé, a aquest home d’edat avançada i de noble figura, li van obrir la boca per força i volien fer-li menjar carn de porc.
19. Però ell s’estimà més una mort gloriosa que una vida ignominiosa, i s’avançà voluntàriament cap al suplici de l’esquarterament,
20. després d’escopir el que tenia a la boca. Així va demostrar com cal rebutjar amb decisió allò que la Llei prohibeix de menjar, ni que sigui al preu de la pròpia vida.
21. Els encarregats d’aquell àpat sacrificial contrari a la Llei, feia molts anys que coneixien Eleazar. Per això se l’endugueren a part i li aconsellaven que es fes portar carn que era permès de menjar segons la Llei, preparada expressament per a ell; ell només hauria de fer veure que se la menjava com si fos un bocí de carn de les víctimes sacrificades per ordre del rei:
22. amb això s’estalviaria la mort i rebria el tracte humà que mereixia la vella amistat amb ells.
23. Però Eleazar va prendre una noble decisió, digna dels seus anys, de la seva honorable ancianitat i dels seus venerables cabells que les fatigues havien tornat blancs; una decisió digna encara d’una conducta exemplar, observada des de la infantesa, i digna sobretot de la legislació santa, establerta pel mateix Déu. Va respondre que l’enviessin de pressa al país dels morts.
24. I afegí:– Un fingiment com aquest no és digne d’un home de la meva edat. Molts joves es pensarien que Eleazar, als seus noranta anys, ha adoptat els costums estrangers.
25. Ells podrien esgarriar-se si jo m’avenia a aquesta simulació, tot plegat per assegurar-me una mica més de vida. Quina infàmia no deshonraria la meva ancianitat!
26. I encara que momentàniament m’escapés del càstig dels homes, no m’escaparia, ni viu ni mort, de les mans del Totpoderós.