1. No gaire temps després, el rei envià l’atenès Geront perquè obligués els jueus a abandonar els costums dels seus avantpassats i a renunciar a viure d’acord amb les lleis de Déu.
2. Duia també l’encàrrec de profanar el temple de Jerusalem i dedicar-lo a Zeus Olímpic. El temple de Garizim, d’acord amb el tarannà de la gent d’aquella regió, seria dedicat a Zeus Hospitalari.
3. L’aplicació d’aquestes mesures nefastes va ser penosa i insuportable per a tothom.
4. En efecte, els pagans omplien el temple d’orgies desenfrenades; s’hi divertien amb prostitutes i tenien relacions amb elles a dins mateix dels atris sagrats. A més, introduïen al temple coses prohibides.
5. L’altar era ple de víctimes impures, prohibides per les lleis santes.
6. No era possible de guardar el dissabte o celebrar les festes tradicionals, o simplement confessar-se jueu.
7. Cada mes, el dia que es commemorava el naixement del rei, es veien en l’amarga necessitat de participar en un banquet sacrificial. I quan arribaven les festes en honor de Dionís, havien d’acompanyar per força el seguici de Dionís, coronats d’heura.
8. Per instigació de Ptolemeu, sortí un decret estenent a les ciutats gregues veïnes de Judea la mateixa política contra els jueus que les habitaven: calia obligar-los a prendre part en els banquets sacrificials
9. i degollar els qui es neguessin a adoptar els costums grecs. Eren fàcils de preveure, les calamitats que vindrien!
10. Així, van fer comparèixer davant el tribunal dues dones que havien circumcidat els seus fills. Després de passejar-les públicament per la ciutat amb els nadons penjats dels pits, les van llançar daltabaix de la muralla.
11. Uns altres jueus s’havien reunit en unes coves, no gaire lluny de Jerusalem, per celebrar-hi d’amagat el dissabte. Denunciats a Filip, van ser cremats tots alhora, ja que, per respecte a un dia tan assenyalat com el dissabte, havien renunciat a defensar-se.
12. Recomano al lector d’aquest llibre que no es deixi abatre per aquestes calamitats. Que pensi més aviat que aquestes persecucions han servit per a corregir el nostre poble, no pas per a destruir-lo.
13. De fet, Déu mostra una gran bondat quan castiga amb promptitud els qui es comporten malament, en comptes de deixar-los fer durant molt de temps.
14. Abans de castigar els altres pobles, el Senyor espera pacientment que hagin omplert la mesura dels seus pecats. Però a nosaltres no ha volgut pas tractar-nos així:
15. no ha permès que els nostres pecats arribessin al límit i ens hagués de castigar al darrer moment.