20. Per això, el temple sant, que havia participat de les desgràcies del poble, participaria més endavant dels beneficis que aquest havia de rebre. En el seu enuig, el Déu totpoderós havia abandonat el temple, però ara que el Senyor sobirà s’ha reconciliat amb el seu poble, el temple ha estat restaurat en tota la seva glòria.
21. Antíoc es va endur del temple trenta-nou mil quilos de plata i se’n va anar ràpidament a Antioquia. Inflamat d’orgull i de supèrbia, s’afigurava que havia fet navegable la terra ferma i obert camins pel mar.
22. Darrere d’ell va deixar delegats per vexar el poble jueu. A Jerusalem hi posà Filip, natural de Frígia, d’un caràcter més brutal encara que el qui l’havia nomenat.
23. A Garizim hi deixà Andrònic. I, a més d’aquests, hi havia Menelau, que avantatjava en molt els altres per l’hostilitat que demostrava envers els seus conciutadans jueus.
24. A Jerusalem hi envià també Apol·loni, cap dels mercenaris de Mísia, amb un exèrcit de vint-i-dos mil soldats; tenia ordres de degollar tots els homes adults i vendre les dones i els infants.
25. Apol·loni, doncs, es presentà a Jerusalem aparentant ser un home de pau i es va esperar fins al dia sagrat del dissabte. Aprofitant que els jueus no treballaven, va ordenar als seus homes que s’armessin per passar revista.
26. Però de sobte va fer degollar tota la gent que havia sortit a veure la parada militar. Després va irrompre per tota la ciutat amb els seus soldats i va fer-hi una gran matança.
27. Però Judes, anomenat també Macabeu, es va retirar amb nou homes més a les muntanyes, on ell i els seus companys vivien com si fossin animals salvatges. Per no quedar impurs amb cap aliment, menjaven només plantes.