2. Mentrestant, gairebé durant quaranta dies, hi hagué aparicions per tota la ciutat de Jerusalem: corrien pels aires cavallers amb mantells brodats d’or, gent armada formada en cohorts,
3. espases desembeinades, esquadrons de cavalleria en ordre de batalla, atacs i envestides dels uns contra els altres, escuts que entrexocaven, munió de llances, trets de projectils, arreus esclatants d’or i cuirasses de tota mena.
4. Per això tothom pregava perquè aquestes aparicions fossin de bon averany.
5. Llavors es va escampar la falsa nova de la mort d’Antíoc. Jàson va reunir més de mil homes i atacà per sorpresa Jerusalem. Rebutjats de la muralla els defensors i ocupada finalment la ciutat, Menelau es va refugiar a la ciutadella.
6. Jàson degollà sense miraments els seus propis conciutadans, sense adonar-se que un èxit sobre els connacionals era el més gran dels fracassos; es pensava que triomfava sobre enemics, no sobre compatriotes.
7. Però, així i tot, no aconseguí d’emparar-se del poder. La seva traïció va acabar ignominiosament, ja que hagué de tornar altra vegada a l’exili en territori d’Amman.
8. La seva conducta criminal tingué una fi desastrosa. Empresonat primer per Aretes, sobirà dels àrabs, hagué de fugir després de ciutat en ciutat. Perseguit per tothom, detestat com a renegat de les lleis del seu poble i odiat com a botxí de la pàtria i dels seus conciutadans, arribà fracassat a Egipte.
9. Aquest home, que n’havia estranyat tants de la seva pàtria, hagué de morir en terra estranya, a Esparta, fins on havia navegat amb l’esperança de trobar-hi refugi en virtut de l’origen comú de jueus i espartans.
10. Ell que n’havia deixat tants sense sepultura, no fou plorat per ningú, ni va tenir funerals de cap mena, ni tingué un lloc en el sepulcre dels seus pares.
11. Quan el rei Antíoc tingué coneixença d’aquests esdeveniments, va arribar a la conclusió que tot Judea s’havia revoltat contra ell. Per això, rabiós com una fera, deixà Egipte i s’apoderà de Jerusalem per la força de les armes.
12. Després ordenà als seus soldats que matessin sense miraments tothom que trobessin i que degollessin els qui s’havien refugiat a les cases.
13. Així van assassinar joves i vells, van exterminar mares i fills, van degollar noies i criatures.
14. Només en aquells tres dies la ciutat perdé vuitanta mil habitants: quaranta mil foren assassinats i altres tants venuts com a esclaus.
15. I, no content amb tot això, Antíoc va tenir la gosadia d’entrar al temple més sant de tota la terra. Va entrar-hi conduït per Menelau, l’home que havia traït les lleis santes i la pàtria.