13. Així van assassinar joves i vells, van exterminar mares i fills, van degollar noies i criatures.
14. Només en aquells tres dies la ciutat perdé vuitanta mil habitants: quaranta mil foren assassinats i altres tants venuts com a esclaus.
15. I, no content amb tot això, Antíoc va tenir la gosadia d’entrar al temple més sant de tota la terra. Va entrar-hi conduït per Menelau, l’home que havia traït les lleis santes i la pàtria.
16. Antíoc va agafar amb les seves mans impures els objectes sagrats; amb les seves mans sacrílegues s’endugué les ofrenes que altres reis havien presentat per donar més glòria i honor a aquell lloc sant.
17. L’orgull d’Antíoc es va inflamar, però el rei no s’adonava que, si el Senyor semblava desentendre’s del seu temple, era per poc temps, irritat com estava pels pecats dels habitants de Jerusalem.
18. I si aquests no haguessin anat tan enllà amb els seus molts pecats, Antíoc hauria hagut de renunciar a la seva gosadia, fuetejat només d’entrar al temple, com Heliodor, aquell que Seleuc havia enviat a inspeccionar el tresor.
19. Però el Senyor no havia escollit el seu poble per amor del temple, sinó el temple per amor del seu poble.
20. Per això, el temple sant, que havia participat de les desgràcies del poble, participaria més endavant dels beneficis que aquest havia de rebre. En el seu enuig, el Déu totpoderós havia abandonat el temple, però ara que el Senyor sobirà s’ha reconciliat amb el seu poble, el temple ha estat restaurat en tota la seva glòria.