1. En aquella mateixa època, Antíoc preparava la seva segona expedició contra Egipte.
2. Mentrestant, gairebé durant quaranta dies, hi hagué aparicions per tota la ciutat de Jerusalem: corrien pels aires cavallers amb mantells brodats d’or, gent armada formada en cohorts,
3. espases desembeinades, esquadrons de cavalleria en ordre de batalla, atacs i envestides dels uns contra els altres, escuts que entrexocaven, munió de llances, trets de projectils, arreus esclatants d’or i cuirasses de tota mena.
4. Per això tothom pregava perquè aquestes aparicions fossin de bon averany.
5. Llavors es va escampar la falsa nova de la mort d’Antíoc. Jàson va reunir més de mil homes i atacà per sorpresa Jerusalem. Rebutjats de la muralla els defensors i ocupada finalment la ciutat, Menelau es va refugiar a la ciutadella.
6. Jàson degollà sense miraments els seus propis conciutadans, sense adonar-se que un èxit sobre els connacionals era el més gran dels fracassos; es pensava que triomfava sobre enemics, no sobre compatriotes.
7. Però, així i tot, no aconseguí d’emparar-se del poder. La seva traïció va acabar ignominiosament, ja que hagué de tornar altra vegada a l’exili en territori d’Amman.
8. La seva conducta criminal tingué una fi desastrosa. Empresonat primer per Aretes, sobirà dels àrabs, hagué de fugir després de ciutat en ciutat. Perseguit per tothom, detestat com a renegat de les lleis del seu poble i odiat com a botxí de la pàtria i dels seus conciutadans, arribà fracassat a Egipte.