7. El rei Seleuc va morir, i va succeir-lo en el tron Antíoc, l’anomenat Epífanes. Llavors Jàson, el germà d’Onies, va recórrer al suborn per a usurpar el càrrec de gran sacerdot.
8. En una entrevista amb el rei li va prometre set mil vuit-cents quilos de plata trets dels impostos, i mil set-cents més provinents d’altres ingressos.
9. I encara es comprometia a pagar-li tres mil dos-cents quilos més de plata si rebia autorització de fundar un gimnàs i una escola d’educació de la joventut, i d’enregistrar els habitants de Jerusalem com a ciutadans d’Antioquia.
10. El rei s’hi va avenir, i Jàson, amo ja del poder, va fer que els seus germans de raça adoptessin ràpidament la manera de viure dels grecs;
11. així va anul·lar els privilegis generosos que un rei anterior havia atorgat als jueus gràcies a l’habilitat de Joan, el pare d’aquell Eupòlem que més tard seria enviat com a ambaixador per concloure un pacte d’amistat i aliança amb els romans. Jàson, doncs, abolí les institucions legítimes i va introduir uns costums contraris a la Llei de Moisès.
12. Amb gran complaença, va instal·lar el gimnàs al peu mateix de la ciutadella, tocant al temple, i animava els joves més distingits que hi anessin a entrenar-se, amb el cap cobert a l’estil dels grecs.
13. L’hel·lenisme i els costums estrangers van penetrar amb molta força per l’acció de Jàson, home incomparablement pervers, enemic de Déu i no pas gran sacerdot.
14. Es va arribar a l’extrem que els sacerdots es desentenien del servei de l’altar: amb menyspreu del santuari, es despreocupaven dels sacrificis i, tan bon punt sentien el senyal, corrien a la palestra per participar en els diversos exercicis esportius, contraris a la Llei de Moisès.
15. Tenien per no res les pràctiques honorables de la seva pàtria i consideraven molt millors els honors grecs.
16. Per aquest motiu van caure en una situació tan penosa: aquells mateixos dels quals volien imitar el comportament i que en tot prenien per model, van arribar a convertir-se en els seus enemics i botxins.
17. No es violen impunement les lleis divines! Ho demostrarà la història que segueix.
18. Cada quatre anys se celebraven a Tir uns jocs en honor d’Hèracles, en presència del rei.
19. El menyspreable Jàson hi envià com a representants oficials uns homes de Jerusalem que tenien el títol de ciutadans d’Antioquia, amb tres-centes monedes de plata per al sacrifici d’Hèracles. Però els mateixos que les duien van demanar que no les destinessin a cap sacrifici, perquè no ho van creure convenient, sinó que les esmercessin en altres despeses.
20. Així, doncs, en la intenció del qui les enviava, les monedes de plata havien de servir per al sacrifici d’Hèracles; però, per iniciativa dels qui les duien, van servir per a construir naus de combat.
21. Antíoc va enviar Apol·loni, fill de Menesteu, a Egipte amb motiu de l’entronització del rei Filomètor: així Antíoc va descobrir que el nou rei era contrari a la seva política i va prendre mesures per assegurar el seu propi reialme. Per això, després de visitar Jafa, es va presentar a Jerusalem.
22. Jàson i la ciutat li van fer una rebuda entusiasta, acollint-lo enmig de lluminàries i aclamacions. Després Antíoc es va traslladar a Fenícia amb el seu exèrcit.
23. Al cap de tres anys, Jàson envià Menelau, germà del ja esmentat Simó, a dur els diners promesos al rei i a concloure la negociació d’uns afers urgents.
24. Però quan Menelau es presentà davant el rei, l’enlluernà amb els seus aires de gran personatge i féu decantar cap a ell el càrrec de gran sacerdot, suplantant Jàson amb l’oferiment de sis mil cinc-cents quilos de plata més dels que aquest oferia.
25. Menelau va tornar amb les credencials del rei però sense res que el fes digne del gran sacerdoci; portava només la passió d’un tirà cruel i el furor d’una bèstia salvatge.
26. I Jàson, que havia desbancat traïdorament el seu germà, desbancat ara per un altre, s’hagué d’exiliar al territori d’Amman.