7. El rei Seleuc va morir, i va succeir-lo en el tron Antíoc, l’anomenat Epífanes. Llavors Jàson, el germà d’Onies, va recórrer al suborn per a usurpar el càrrec de gran sacerdot.
8. En una entrevista amb el rei li va prometre set mil vuit-cents quilos de plata trets dels impostos, i mil set-cents més provinents d’altres ingressos.
9. I encara es comprometia a pagar-li tres mil dos-cents quilos més de plata si rebia autorització de fundar un gimnàs i una escola d’educació de la joventut, i d’enregistrar els habitants de Jerusalem com a ciutadans d’Antioquia.
10. El rei s’hi va avenir, i Jàson, amo ja del poder, va fer que els seus germans de raça adoptessin ràpidament la manera de viure dels grecs;
11. així va anul·lar els privilegis generosos que un rei anterior havia atorgat als jueus gràcies a l’habilitat de Joan, el pare d’aquell Eupòlem que més tard seria enviat com a ambaixador per concloure un pacte d’amistat i aliança amb els romans. Jàson, doncs, abolí les institucions legítimes i va introduir uns costums contraris a la Llei de Moisès.
12. Amb gran complaença, va instal·lar el gimnàs al peu mateix de la ciutadella, tocant al temple, i animava els joves més distingits que hi anessin a entrenar-se, amb el cap cobert a l’estil dels grecs.
13. L’hel·lenisme i els costums estrangers van penetrar amb molta força per l’acció de Jàson, home incomparablement pervers, enemic de Déu i no pas gran sacerdot.
14. Es va arribar a l’extrem que els sacerdots es desentenien del servei de l’altar: amb menyspreu del santuari, es despreocupaven dels sacrificis i, tan bon punt sentien el senyal, corrien a la palestra per participar en els diversos exercicis esportius, contraris a la Llei de Moisès.
15. Tenien per no res les pràctiques honorables de la seva pàtria i consideraven molt millors els honors grecs.