45. En veure’s ja perdut, Menelau va prometre una bona suma de diners a Ptolemeu, fill de Dorímenes, perquè es guanyés el rei a favor seu.
46. Ptolemeu, doncs, amb l’excusa de fer-li prendre la fresca, va endur-se el rei sota un pòrtic i allí el va fer canviar de parer.
47. Així el rei declarà Menelau innocent de totes les acusacions: deixà lliure el culpable de tots aquells mals i va condemnar a mort aquells tres desgraciats que fins i tot un tribunal d’escites hauria declarat innocents.
48. D’aquesta manera, els qui havien defensat Jerusalem, el poble jueu i els objectes robats al temple, van sofrir una pena injusta;
49. per aquest motiu, alguns ciutadans de Tir, indignats davant el crim, van contribuir magníficament als funerals de les víctimes.
50. En canvi, Menelau, gràcies a l’avarícia dels qui governaven, es mantingué en el poder. La seva malícia, cada dia més gran, el convertí en el pitjor enemic dels seus conciutadans.