35. L’injust assassinat d’aquell home indignà i revoltà no solament els jueus sinó també molta gent de les altres nacions.
36. Així que el rei va tornar de les ciutats de Cilícia, se li presentaren els jueus d’Antioquia per protestar contra l’execució injustificada d’Onies. Els acompanyaven els grecs que compartien el mateix refús per aquesta injustícia.
37. Antíoc ho va sentir al fons de l’ànima. Sincerament commogut, plorava recordant el seny i l’extraordinària rectitud del difunt.
38. Llavors va ordenar, encès d’indignació, que immediatament traguessin a Andrònic el mantell de porpra, que li esquincessin els vestits i el passegessin per tota la ciutat fins al mateix indret on ell havia assassinat Onies sense cap mena de pietat. Allà mateix va fer executar el miserable assassí. Així el Senyor donà a Andrònic el càstig que havia merescut.
39. D’altra banda, Lisímac havia comès molts robatoris sacrílegs al temple de Jerusalem, amb la complicitat de Menelau, el seu germà. D’aquesta manera ja havien desaparegut molts objectes d’or. Quan va córrer la veu, la gent s’amotinà contra Lisímac.
40. Veient aquella multitud exasperada i plena de ràbia, Lisímac armà uns tres mil homes per reprimir-la amb violència. Aquesta tropa estava a les ordres d’un tal Auran, home que tenia tants anys com poc seny.
41. En adonar-se que els homes de Lisímac els atacaven, la gent va agafar pedres, garrots i fins la cendra dels sacrificis i ho llançaren tot plegat contra Lisímac i la seva tropa.
42. D’aquesta manera en van ferir molts i en van matar alguns. Els qui encara quedaven van haver d’escapar-se. I Lisímac mateix, el sacríleg, va ser linxat prop de la sala del tresor.
43. Aquests fets van motivar un procés contra Menelau.
44. Quan el rei va anar a Tir, els tres homes enviats pel consell dels ancians de Jerusalem van presentar l’acusació.
45. En veure’s ja perdut, Menelau va prometre una bona suma de diners a Ptolemeu, fill de Dorímenes, perquè es guanyés el rei a favor seu.
46. Ptolemeu, doncs, amb l’excusa de fer-li prendre la fresca, va endur-se el rei sota un pòrtic i allí el va fer canviar de parer.
47. Així el rei declarà Menelau innocent de totes les acusacions: deixà lliure el culpable de tots aquells mals i va condemnar a mort aquells tres desgraciats que fins i tot un tribunal d’escites hauria declarat innocents.
48. D’aquesta manera, els qui havien defensat Jerusalem, el poble jueu i els objectes robats al temple, van sofrir una pena injusta;
49. per aquest motiu, alguns ciutadans de Tir, indignats davant el crim, van contribuir magníficament als funerals de les víctimes.
50. En canvi, Menelau, gràcies a l’avarícia dels qui governaven, es mantingué en el poder. La seva malícia, cada dia més gran, el convertí en el pitjor enemic dels seus conciutadans.