35. L’injust assassinat d’aquell home indignà i revoltà no solament els jueus sinó també molta gent de les altres nacions.
36. Així que el rei va tornar de les ciutats de Cilícia, se li presentaren els jueus d’Antioquia per protestar contra l’execució injustificada d’Onies. Els acompanyaven els grecs que compartien el mateix refús per aquesta injustícia.
37. Antíoc ho va sentir al fons de l’ànima. Sincerament commogut, plorava recordant el seny i l’extraordinària rectitud del difunt.
38. Llavors va ordenar, encès d’indignació, que immediatament traguessin a Andrònic el mantell de porpra, que li esquincessin els vestits i el passegessin per tota la ciutat fins al mateix indret on ell havia assassinat Onies sense cap mena de pietat. Allà mateix va fer executar el miserable assassí. Així el Senyor donà a Andrònic el càstig que havia merescut.
39. D’altra banda, Lisímac havia comès molts robatoris sacrílegs al temple de Jerusalem, amb la complicitat de Menelau, el seu germà. D’aquesta manera ja havien desaparegut molts objectes d’or. Quan va córrer la veu, la gent s’amotinà contra Lisímac.