3. L’hostilitat arribà tan enllà que algun dels més addictes a Simó ja no s’aturava ni davant l’assassinat.
4. Onies va adonar-se del perill que comportava aquesta rivalitat, veient sobretot com Apol·loni, fill de Menesteu i governador de Celesíria i de Fenícia, encara atiava més la malícia de Simó.
5. Se’n va anar, doncs, a veure el rei, no per acusar els seus conciutadans, sinó mirant l’interès general de tot el poble i el bé de cadascú.
6. Comprenia que, sense la intervenció del rei, era impossible de restablir la pau, ja que Simó no renunciaria a la seva insensatesa.
7. El rei Seleuc va morir, i va succeir-lo en el tron Antíoc, l’anomenat Epífanes. Llavors Jàson, el germà d’Onies, va recórrer al suborn per a usurpar el càrrec de gran sacerdot.
8. En una entrevista amb el rei li va prometre set mil vuit-cents quilos de plata trets dels impostos, i mil set-cents més provinents d’altres ingressos.
9. I encara es comprometia a pagar-li tres mil dos-cents quilos més de plata si rebia autorització de fundar un gimnàs i una escola d’educació de la joventut, i d’enregistrar els habitants de Jerusalem com a ciutadans d’Antioquia.