1. Ja hem parlat abans de Simó. Ell, que havia informat sobre els tresors del temple, traint així la seva pàtria, ara malparlava d’Onies. L’acusava d’haver maltractat Heliodor i el feia responsable de la seva desgràcia.
2. És més, gosava afirmar que Onies conspirava contra l’estat, Onies, el benefactor de la ciutat, el protector del seus connacionals, el zelós observant de les lleis!
3. L’hostilitat arribà tan enllà que algun dels més addictes a Simó ja no s’aturava ni davant l’assassinat.
4. Onies va adonar-se del perill que comportava aquesta rivalitat, veient sobretot com Apol·loni, fill de Menesteu i governador de Celesíria i de Fenícia, encara atiava més la malícia de Simó.
5. Se’n va anar, doncs, a veure el rei, no per acusar els seus conciutadans, sinó mirant l’interès general de tot el poble i el bé de cadascú.
6. Comprenia que, sense la intervenció del rei, era impossible de restablir la pau, ja que Simó no renunciaria a la seva insensatesa.
7. El rei Seleuc va morir, i va succeir-lo en el tron Antíoc, l’anomenat Epífanes. Llavors Jàson, el germà d’Onies, va recórrer al suborn per a usurpar el càrrec de gran sacerdot.
8. En una entrevista amb el rei li va prometre set mil vuit-cents quilos de plata trets dels impostos, i mil set-cents més provinents d’altres ingressos.
9. I encara es comprometia a pagar-li tres mil dos-cents quilos més de plata si rebia autorització de fundar un gimnàs i una escola d’educació de la joventut, i d’enregistrar els habitants de Jerusalem com a ciutadans d’Antioquia.
10. El rei s’hi va avenir, i Jàson, amo ja del poder, va fer que els seus germans de raça adoptessin ràpidament la manera de viure dels grecs;