9. Es presentà a Jerusalem i va ser acollit amistosament pel gran sacerdot de la ciutat. Immediatament Heliodor li va comunicar les informacions que havia rebut i li explicà el motiu de la seva vinguda; li demanava també si la informació responia a la realitat.
10. El gran sacerdot li va deixar clar que els diners que hi havia en el tresor del temple, en part eren dipòsits reservats a les viudes i als orfes,
11. i en part eren propietat d’Hircà, fill de Tobies, personatge d’alta posició; la informació del malvat Simó era, doncs, una simple calúmnia, perquè el total pujava a vuit mil quilos de plata i quatre mil d’or.
12. A més, era inconcebible de perjudicar així els qui havien posat la confiança en la santedat d’aquell lloc i en la dignitat i inviolabilitat d’un temple universalment respectat.
13. Però Heliodor, escudant-se en les ordres del rei, insistia que aquells béns havien de ser transferits al tresor reial.
14. I el dia que ell havia fixat, va entrar al temple per fer l’inventari de les seves riqueses. Una forta inquietud s’havia escampat per tota la ciutat.
15. Els sacerdots, revestits amb les vestidures sagrades, es prostraven davant l’altar, demanant a Déu que guardés intactes aquells béns confiats al temple, ja que ell mateix havia donat unes lleis que els protegien.
16. Trencava el cor veure el gran sacerdot Onies: la seva angoixa s’endevinava en l’expressió de la cara i en el color trasmudat que tenia.
17. L’esgarrifament d’aquell home i el seu cos tremolós manifestaven als ulls de tothom el sofriment profund que s’havia emparat d’ell.
18. La gent sortia en grups de les cases per acudir a la pregària pública i apartar així el deshonor que amenaçava el lloc sant.
19. Els carrers eren plens de dones, duent per tot vestit una faldilla de roba de sac en senyal de dol. Les noies que no solien sortir de casa, corrien les unes cap a les portes, les altres cap a les muralles, o bé s’abocaven a les finestres.
20. Totes alçaven les mans al cel suplicant l’auxili diví.