29. Mentre Heliodor, abatut per la potència divina, jeia sense poder parlar i sense esperança de sortir-se’n amb vida,
30. la gent de Jerusalem beneïa el Senyor, que havia defensat tan gloriosament el seu lloc sant. Aquell temple, ple fins feia poc d’esgarrifança i commoció, ara vessava de joia i d’alegria per la intervenció del Senyor totpoderós.
31. Ben aviat, però, alguns amics d’Heliodor van suplicar a Onies que demanés a l’Altíssim la gràcia de la vida per a aquell home, que jeia allà a punt d’exhalar el darrer sospir.
32. Tement el gran sacerdot que el rei tingués la sospita que els jueus havien atemptat contra Heliodor, va oferir un sacrifici per la seva salut.