26. Van aparèixer encara dos joves d’una força impressionant i d’una bellesa excepcional, magníficament abillats. Drets un a cada banda d’Heliodor, no paraven d’assotar-lo i de donar-li cops.
27. De sobte, Heliodor va caure a terra, envoltat d’una espessa tenebra. El van agafar i se’l van emportar en una llitera.
28. Així, aquell home que estava a punt d’entrar a la sala del tresor amb gran acompanyament i amb tota la seva escorta, ara se l’enduien, incapaç de valer-se per ell mateix: tothom havia de reconèixer la sobirania de Déu.
29. Mentre Heliodor, abatut per la potència divina, jeia sense poder parlar i sense esperança de sortir-se’n amb vida,
30. la gent de Jerusalem beneïa el Senyor, que havia defensat tan gloriosament el seu lloc sant. Aquell temple, ple fins feia poc d’esgarrifança i commoció, ara vessava de joia i d’alegria per la intervenció del Senyor totpoderós.
31. Ben aviat, però, alguns amics d’Heliodor van suplicar a Onies que demanés a l’Altíssim la gràcia de la vida per a aquell home, que jeia allà a punt d’exhalar el darrer sospir.
32. Tement el gran sacerdot que el rei tingués la sospita que els jueus havien atemptat contra Heliodor, va oferir un sacrifici per la seva salut.
33. Mentre el gran sacerdot oferia el sacrifici d’expiació, es tornaren a aparèixer a Heliodor aquells joves, vestits de la mateixa manera. Drets al seu costat, li van dir:– Pots estar molt agraït al gran sacerdot Onies; gràcies a ell, el Senyor et concedeix que visquis.
34. I tu, després de la correcció que has rebut de Déu, anuncia a tothom el seu gran poder.Dit això, van desaparèixer.
35. Heliodor va oferir un sacrifici al Senyor i li va fer grans prometences, perquè li havia conservat la vida. Es va acomiadar d’Onies i se’n tornà cap al rei amb tot el seu exèrcit.
36. Heliodor donava testimoni a tothom d’allò que el Déu màxim havia fet i que ell havia contemplat amb els seus propis ulls.
37. Quan el rei va preguntar a Heliodor qui era el més indicat per a enviar-lo a Jerusalem la pròxima vegada, ell va respondre: