19. Els carrers eren plens de dones, duent per tot vestit una faldilla de roba de sac en senyal de dol. Les noies que no solien sortir de casa, corrien les unes cap a les portes, les altres cap a les muralles, o bé s’abocaven a les finestres.
20. Totes alçaven les mans al cel suplicant l’auxili diví.
21. Feia llàstima aquella multitud, prostrada confusament per terra, i el gran sacerdot trasbalsat per l’angoixa.
22. Mentre tots invocaven el Senyor totpoderós perquè guardés segurs i intactes els béns d’aquells qui els havien confiat al temple,
23. Heliodor començava a complir el seu propòsit.