17. L’esgarrifament d’aquell home i el seu cos tremolós manifestaven als ulls de tothom el sofriment profund que s’havia emparat d’ell.
18. La gent sortia en grups de les cases per acudir a la pregària pública i apartar així el deshonor que amenaçava el lloc sant.
19. Els carrers eren plens de dones, duent per tot vestit una faldilla de roba de sac en senyal de dol. Les noies que no solien sortir de casa, corrien les unes cap a les portes, les altres cap a les muralles, o bé s’abocaven a les finestres.
20. Totes alçaven les mans al cel suplicant l’auxili diví.
21. Feia llàstima aquella multitud, prostrada confusament per terra, i el gran sacerdot trasbalsat per l’angoixa.
22. Mentre tots invocaven el Senyor totpoderós perquè guardés segurs i intactes els béns d’aquells qui els havien confiat al temple,
23. Heliodor començava a complir el seu propòsit.
24. Ja era prop de la sala del tresor acompanyat de la seva escorta, quan el sobirà dels esperits celestials i de tot poder va fer que es produís una aparició extraordinària. Llavors tots aquells homes, tan agosarats en el moment d’entrar, van quedar paralitzats de por, fulminats pel poder de Déu.
25. Se’ls va aparèixer un cavall magníficament guarnit i muntat per un cavaller terrible, que semblava que portés una armadura d’or. El cavall s’encabrità impetuosament i agità contra Heliodor les potes del davant.
26. Van aparèixer encara dos joves d’una força impressionant i d’una bellesa excepcional, magníficament abillats. Drets un a cada banda d’Heliodor, no paraven d’assotar-lo i de donar-li cops.
27. De sobte, Heliodor va caure a terra, envoltat d’una espessa tenebra. El van agafar i se’l van emportar en una llitera.
28. Així, aquell home que estava a punt d’entrar a la sala del tresor amb gran acompanyament i amb tota la seva escorta, ara se l’enduien, incapaç de valer-se per ell mateix: tothom havia de reconèixer la sobirania de Déu.
29. Mentre Heliodor, abatut per la potència divina, jeia sense poder parlar i sense esperança de sortir-se’n amb vida,