15. Els sacerdots, revestits amb les vestidures sagrades, es prostraven davant l’altar, demanant a Déu que guardés intactes aquells béns confiats al temple, ja que ell mateix havia donat unes lleis que els protegien.
16. Trencava el cor veure el gran sacerdot Onies: la seva angoixa s’endevinava en l’expressió de la cara i en el color trasmudat que tenia.
17. L’esgarrifament d’aquell home i el seu cos tremolós manifestaven als ulls de tothom el sofriment profund que s’havia emparat d’ell.
18. La gent sortia en grups de les cases per acudir a la pregària pública i apartar així el deshonor que amenaçava el lloc sant.
19. Els carrers eren plens de dones, duent per tot vestit una faldilla de roba de sac en senyal de dol. Les noies que no solien sortir de casa, corrien les unes cap a les portes, les altres cap a les muralles, o bé s’abocaven a les finestres.
20. Totes alçaven les mans al cel suplicant l’auxili diví.
21. Feia llàstima aquella multitud, prostrada confusament per terra, i el gran sacerdot trasbalsat per l’angoixa.
22. Mentre tots invocaven el Senyor totpoderós perquè guardés segurs i intactes els béns d’aquells qui els havien confiat al temple,
23. Heliodor començava a complir el seu propòsit.