1. A l’època del gran sacerdot Onies, els habitants de la ciutat santa gaudien d’una pau completa. Observaven les lleis amb tota fidelitat, perquè Onies era un home de Déu, intransigent amb la maldat.
2. Fins i tot els mateixos reis honoraven el temple i contribuïen a la seva esplendor amb regals magnífics.
3. Seleuc, rei de l’Àsia, sufragava dels propis ingressos totes les despeses ocasionades per l’oferiment dels sacrificis.
4. Però un tal Simó, del torn de Bilgà, que era l’encarregat de l’administració del temple, entrà en conflicte amb el gran sacerdot Onies a propòsit de la inspecció dels mercats de la ciutat.
5. Com que no es podia imposar a Onies, anà a trobar Apol·loni, fill de Tràsees, que era aleshores governador de Celesíria i de Fenícia.
6. Simó li explicà que el tresor del temple de Jerusalem era ple a vessar de riqueses fabuloses: la suma total era incalculable i sense proporció amb les despeses exigides pels sacrificis. I afegí encara que era possible de fer passar tot això a mans del rei.
7. Apol·loni, en una entrevista amb el rei, el va posar al corrent de les riqueses de què l’havien informat. Aleshores el rei va encarregar al seu primer ministre Heliodor que anés a Jerusalem amb instruccions precises per a transferir aquelles riqueses al tresor reial.