6. Alguns acompanyants de Jeremies volgueren tornar-hi amb la idea de marcar-ne el camí, però no el van poder trobar.
7. Quan Jeremies ho va saber, els va renyar, dient: “Aquest lloc, no el coneixerà mai ningú fins que Déu no hagi aplegat i reunit el poble, mostrant així la seva misericòrdia.
8. Llavors el Senyor revelarà on són aquells objectes sagrats i farà veure la seva glòria enmig del núvol, tal com es va manifestar en temps de Moisès i, més endavant, quan Salomó va pregar perquè el temple fos magníficament consagrat.”
9. »S’explicava també en aquell escrit que aquell rei ple de saviesa va oferir el sacrifici de la dedicació del temple i de l’acabament de l’obra.
10. I així com Moisès va pregar al Senyor i un foc baixat del cel va consumir els sacrificis, també quan Salomó pregava davallà un foc que consumí els holocaustos.
11. Moisès havia dit: “Com que ningú no s’ha de menjar la víctima del sacrifici pel pecat, el foc l’ha consumida.”
12. Pel que fa a Salomó, va celebrar una festa que també va durar vuit dies.
13. »Aquests mateixos fets consten també en els documents antics i en les Memòries de Nehemies. Hi consta encara que Nehemies va fundar una biblioteca, on va aplegar els llibres referents als reis i als profetes, els escrits de David i també les cartes dels reis estrangers sobre les ofrenes al temple.
14. Semblantment, com que Judes va reunir tots els llibres extraviats per culpa de la guerra que hem sofert, ara en podem disposar.
15. De manera que, si n’heu de menester cap, envieu-nos algú que us el porti.
16. »Per tant, ara que estem a punt de celebrar la festa de la Purificació del temple, us escrivim perquè també vosaltres la celebreu aquests dies.
17. És Déu qui ha salvat tot el seu poble i ha fet que tornéssim a ser la seva heretat, el seu regne, el seu poble sacerdotal i consagrat a ell,
18. tal com havia promès en els llibres de la Llei. Per això esperem que ben aviat tingui pietat de nosaltres i ens congregui de tots els països de sota el cel per dur-nos al temple sant, ja que ens ha alliberat de grans mals i ha purificat el temple.»
19. Esdeveniments importants conformen la història de Judes Macabeu i dels seus germans: la purificació del gran temple i la consagració de l’altar,
20. les guerres contra Antíoc Epífanes i el seu fill Eupàtor,
21. i les aparicions celes-tials a favor dels herois que es van batre tan meritòriament a favor del judaisme. Malgrat ser pocs, van apoderar-se de botí arreu del país i forçaren la retirada dels exèrcits estrangers;
22. van reconquerir un temple que és cèlebre en tot l’univers, alliberaren la ciutat de Jerusalem i restabliren unes lleis que estaven a punt de ser abolides. I això ho van aconseguir gràcies a la bondat del Senyor, que sempre se’ls mostrà favorable.
23. Doncs bé, mirarem de resumir en un sol volum tots aquests fets, que ja van ser referits en cinc llibres per Jàson de Cirene.