1. »Consta en els documents antics que el profeta Jeremies va manar als qui eren deportats que amaguessin el foc de l’altar, tal com acabem d’explicar.
2. També s’hi llegeix que el profeta, tot donant-los el llibre de la Llei, els va recomanar que no oblidessin els preceptes del Senyor ni es desviessin en veure els ídols d’or i de plata amb els seus rics paraments.
3. I amb altres consells semblants els exhortava a no apartar la Llei del seu cor.
4. Consta encara en aquell escrit que el profeta, advertit per una revelació de Déu, va manar que agafessin el tabernacle i l’arca de l’aliança, i se’ls endugué. Llavors va pujar a la muntanya des d’on Moisès havia contemplat l’heretat promesa per Déu.
5. En arribar a la muntanya, Jeremies hi trobà una mena de cova, on va dipositar el tabernacle, l’arca i l’altar de l’encens, i va tapar-ne l’entrada.
6. Alguns acompanyants de Jeremies volgueren tornar-hi amb la idea de marcar-ne el camí, però no el van poder trobar.
7. Quan Jeremies ho va saber, els va renyar, dient: “Aquest lloc, no el coneixerà mai ningú fins que Déu no hagi aplegat i reunit el poble, mostrant així la seva misericòrdia.
8. Llavors el Senyor revelarà on són aquells objectes sagrats i farà veure la seva glòria enmig del núvol, tal com es va manifestar en temps de Moisès i, més endavant, quan Salomó va pregar perquè el temple fos magníficament consagrat.”
9. »S’explicava també en aquell escrit que aquell rei ple de saviesa va oferir el sacrifici de la dedicació del temple i de l’acabament de l’obra.