24. Amb el poder del teu braç, fereix aquesta gent que ha gosat injuriar-te i que ara ataca el teu poble sant.Amb aquestes paraules, Judes va acabar la pregària.
25. L’exèrcit de Nicànor avançava al so de les trompetes i dels cants de guerra.
26. Els de Judes van entrar en combat amb invocacions i pregàries.
27. I, lluitant amb les mans i pregant a Déu en el seu cor, van abatre més de trenta-cinc mil enemics. Aquesta manifestació del poder de Déu els va omplir d’alegria.
28. Acabada la batalla, i quan es retiraven tots joiosos, van reconèixer el cos estès de Nicànor, encara revestit amb l’armadura.
29. Enmig dels clams i de l’agitació, els jueus beneïen el Déu sobirà en la seva llengua materna.
30. Judes, que havia combatut amb cos i ànima a primera fila pels seus conciutadans i que havia guardat des de jove l’afecte pels seus compatriotes, va ordenar que tallessin el cap de Nicànor i tot el seu braç fins a l’espatlla i que els duguessin a Jerusalem.
31. Arribat a la ciutat, Judes convocà els seus compatriotes i va fer posar els sacerdots davant l’altar. Després féu venir la guarnició de la ciutadella.
32. Va mostrar a tothom el cap del malvat Nicànor i la mà que aquell infame havia estès amb burla i insolència contra el sant temple de l’Omnipotent.
33. Judes va manar de tallar la llengua de l’impiu Nicànor i la féu partir a trossets perquè la donessin als ocells. I féu penjar també davant el temple el seu braç per mostrar on l’havia dut la seva follia.
34. Aleshores tothom, mirant al cel, donà gràcies al Senyor gloriós tot dient:– Beneït sigui Déu que ha guardat net de tota màcula el seu sant temple!
35. Judes va fer clavar el cap de Nicànor a la muralla de la ciutadella com a signe clar i visible de l’ajut del Senyor.
36. Tots van decidir amb vot unànime de comptar aquell dia entre els assenyalats i celebrar-lo cada any el dia tretze del mes que en arameu es diu d’adar, la vigília del dia anomenat de Mardoqueu.
37. Aquests són els fets de la història de Nicànor. D’aquell temps ençà, la ciutat de Jerusalem ha quedat en poder dels hebreus, i per això jo puc acabar aquí la meva narració.