6. – Els jueus anomenats asideus, que tenen per cap Judes Macabeu, fomenten la guerra i la revolta, impedint així l’estabilitat del regne.
7. Per això, veient-me privat de la dignitat que em pertoca, és a dir, del càrrec de gran sacerdot, m’he presentat aquí.
8. Em mou, en primer lloc, la preocupació sincera pels interessos del rei; però, segonament, considero el bé dels meus conciutadans. En efecte, la manca de seny de la gent que acabo d’esmentar ha enfonsat tota la nostra nació en la misèria.
9. I tu, oh rei, ara que coneixes en detall tots aquests greuges, vulgues ocupar-te del nostre país i de la nostra gent oprimida, amb aquella benvolença generosa que tothom reconeix.
10. Perquè mentre Judes visqui és impossible que l’estat conegui la pau.
11. Davant aquestes declaracions d’Àlcim, la resta dels anomenats amics del rei, ja prou hostils en tot el que es referia a Judes, van abrandar més encara l’ànim de Demetri.
12. El rei escollí immediatament Nicànor, que era comandant del cos d’elefants, i el nomenà governador militar de Judea. I l’hi va enviar
13. amb ordres precises de desfer-se de Judes, dispersar els partidaris d’aquest i restablir Àlcim com a gran sacerdot del temple més important del món.
14. Els pagans de Judea, que s’havien exiliat fugint de Judes, es van unir en massa a l’exèrcit de Nicànor, considerant que els infortunis i els contratemps dels jueus serien la seva prosperitat.
15. Quan els jueus van conèixer la invasió de Nicànor i l’agressió de les nacions paganes, es van cobrir el cap de terra en senyal de dol i suplicaven Déu, que havia escollit el seu poble per sempre i que sempre havia defensat amb senyals manifestos els qui eren heretat seva.
16. Judes, el cap dels jueus, ordenà que tot seguit aixequessin el campament d’allí on eren. Van entaular batalla amb l’enemic al poble de Dessaú.
17. Simó, el germà de Judes, ja havia entrat en combat contra Nicànor, però una sobtada envestida dels enemics l’havia forçat a retirar-se una mica.
18. Amb tot, Nicànor, que coneixia la valentia i el coratge de Judes i dels seus quan lluitaven per la pàtria, dubtava de poder resoldre el conflicte per la força de les armes.
19. Per això envià Posidoni, Teòdot i Mataties a concertar la pau amb Judes.
20. Després d’haver examinat atentament les seves propostes, Judes, el cap dels jueus, les comunicà a les seves tropes. I davant l’acord unànimement favorable, es van avenir a concertar la pau.
21. Van fixar el dia en què es reunirien els caps tots sols. De cada un dels dos campaments va avançar-se un carro i van preparar uns setials.