42. S’estimava més morir honrosament que caure en mans d’aquells malvats i sofrir ultratges humiliants per a la seva dignitat.
43. Però, davant la imminència del perill, no va encertar el cop mortal. Llavors, mentre la tropa irrompia portes endins, Razís va córrer decidit a dalt de la muralla i es va llançar intrèpidament contra els soldats.
44. Ells es van apartar ràpidament i Razís va caure al mig de l’espai buit.
45. Encara amb vida i encès d’indignació, es va aixecar, malgrat la sang que li rajava i el dolor atroç de les ferides. Va passar corrents pel mig dels soldats i es plantà dret dalt d’una roca abrupta.
46. Ja dessagnat del tot, es va arrencar els budells, els va agafar amb totes dues mans i els va llançar contra la tropa, tot suplicant al qui és Senyor de l’esperit i la vida que un dia els hi retornés. Així va morir Razís.