38. En efecte, els primers temps de la revolta havia estat acusat de mantenir-se fidel als costums jueus, i per aquesta fidelitat havia arriscat cos i ànima amb una gran enteresa.
39. Nicànor, volent mostrar ben clarament l’enemistat que alimentava contra els jueus, va enviar més de cinc-cents soldats a detenir Razís.
40. Es pensava que agafant Razís infligiria un cop molt fort al poble.
41. Els soldats estaven a punt d’apoderar-se de la torre on Razís es trobava i començaven a forçar la porta del pati, ja que tenien ordres de calar foc a les portes. Quan Razís es veié envoltat per tots costats, es va llançar sobre la seva espasa.
42. S’estimava més morir honrosament que caure en mans d’aquells malvats i sofrir ultratges humiliants per a la seva dignitat.
43. Però, davant la imminència del perill, no va encertar el cop mortal. Llavors, mentre la tropa irrompia portes endins, Razís va córrer decidit a dalt de la muralla i es va llançar intrèpidament contra els soldats.
44. Ells es van apartar ràpidament i Razís va caure al mig de l’espai buit.
45. Encara amb vida i encès d’indignació, es va aixecar, malgrat la sang que li rajava i el dolor atroç de les ferides. Va passar corrents pel mig dels soldats i es plantà dret dalt d’una roca abrupta.
46. Ja dessagnat del tot, es va arrencar els budells, els va agafar amb totes dues mans i els va llançar contra la tropa, tot suplicant al qui és Senyor de l’esperit i la vida que un dia els hi retornés. Així va morir Razís.