35. – Tu, Senyor, que no tens necessitat de res ni de ningú, t’has dignat establir entre nosaltres el temple on habites.
36. Senyor, tu que ets sant, font de tota santedat, guarda de qualsevol profanació aquesta casa que fa poc hem purificat.
37. Entre els ancians de Jerusalem n’hi havia un que es deia Razís. Era un home que es preocupava molt pels seus conciutadans i gaudia d’una anomenada excel·lent. Li deien «pare dels jueus» per l’afecte sincer que els professava. Aquest home fou denunciat a Nicànor.
38. En efecte, els primers temps de la revolta havia estat acusat de mantenir-se fidel als costums jueus, i per aquesta fidelitat havia arriscat cos i ànima amb una gran enteresa.
39. Nicànor, volent mostrar ben clarament l’enemistat que alimentava contra els jueus, va enviar més de cinc-cents soldats a detenir Razís.
40. Es pensava que agafant Razís infligiria un cop molt fort al poble.
41. Els soldats estaven a punt d’apoderar-se de la torre on Razís es trobava i començaven a forçar la porta del pati, ja que tenien ordres de calar foc a les portes. Quan Razís es veié envoltat per tots costats, es va llançar sobre la seva espasa.
42. S’estimava més morir honrosament que caure en mans d’aquells malvats i sofrir ultratges humiliants per a la seva dignitat.
43. Però, davant la imminència del perill, no va encertar el cop mortal. Llavors, mentre la tropa irrompia portes endins, Razís va córrer decidit a dalt de la muralla i es va llançar intrèpidament contra els soldats.
44. Ells es van apartar ràpidament i Razís va caure al mig de l’espai buit.
45. Encara amb vida i encès d’indignació, es va aixecar, malgrat la sang que li rajava i el dolor atroç de les ferides. Va passar corrents pel mig dels soldats i es plantà dret dalt d’una roca abrupta.