19. Per això envià Posidoni, Teòdot i Mataties a concertar la pau amb Judes.
20. Després d’haver examinat atentament les seves propostes, Judes, el cap dels jueus, les comunicà a les seves tropes. I davant l’acord unànimement favorable, es van avenir a concertar la pau.
21. Van fixar el dia en què es reunirien els caps tots sols. De cada un dels dos campaments va avançar-se un carro i van preparar uns setials.
22. Judes havia apostat homes armats en punts estratègics disposats a intervenir en cas que hi hagués un cop traïdor de part dels enemics. Però l’entrevista s’esdevingué amb tota normalitat.
23. Nicànor va passar un cert temps a Jerusalem actuant sempre amb correcció i va llicenciar la massa de gent estrangera que se li havia unit.
24. Tenia sempre Judes al seu costat i sentia per ell una gran simpatia.
25. Va aconsellar-li que es casés i que tingués fills. Judes, doncs, va casar-se i fruïa de la vida amb tota tranquil·litat.
26. Però Àlcim, en veure la bona entesa que hi havia entre Judes i Nicànor, va endur-se una còpia dels tractats i es presentà a Demetri. Àlcim va dir al rei que Nicànor feia una política contrària als interessos de l’estat; en efecte, Judes, l’enemic del seu reialme, havia rebut de Nicànor el nomenament de successor en el cercle dels amics del rei.