13. amb ordres precises de desfer-se de Judes, dispersar els partidaris d’aquest i restablir Àlcim com a gran sacerdot del temple més important del món.
14. Els pagans de Judea, que s’havien exiliat fugint de Judes, es van unir en massa a l’exèrcit de Nicànor, considerant que els infortunis i els contratemps dels jueus serien la seva prosperitat.
15. Quan els jueus van conèixer la invasió de Nicànor i l’agressió de les nacions paganes, es van cobrir el cap de terra en senyal de dol i suplicaven Déu, que havia escollit el seu poble per sempre i que sempre havia defensat amb senyals manifestos els qui eren heretat seva.
16. Judes, el cap dels jueus, ordenà que tot seguit aixequessin el campament d’allí on eren. Van entaular batalla amb l’enemic al poble de Dessaú.
17. Simó, el germà de Judes, ja havia entrat en combat contra Nicànor, però una sobtada envestida dels enemics l’havia forçat a retirar-se una mica.
18. Amb tot, Nicànor, que coneixia la valentia i el coratge de Judes i dels seus quan lluitaven per la pàtria, dubtava de poder resoldre el conflicte per la força de les armes.
19. Per això envià Posidoni, Teòdot i Mataties a concertar la pau amb Judes.
20. Després d’haver examinat atentament les seves propostes, Judes, el cap dels jueus, les comunicà a les seves tropes. I davant l’acord unànimement favorable, es van avenir a concertar la pau.
21. Van fixar el dia en què es reunirien els caps tots sols. De cada un dels dos campaments va avançar-se un carro i van preparar uns setials.
22. Judes havia apostat homes armats en punts estratègics disposats a intervenir en cas que hi hagués un cop traïdor de part dels enemics. Però l’entrevista s’esdevingué amb tota normalitat.
23. Nicànor va passar un cert temps a Jerusalem actuant sempre amb correcció i va llicenciar la massa de gent estrangera que se li havia unit.
24. Tenia sempre Judes al seu costat i sentia per ell una gran simpatia.
25. Va aconsellar-li que es casés i que tingués fills. Judes, doncs, va casar-se i fruïa de la vida amb tota tranquil·litat.
26. Però Àlcim, en veure la bona entesa que hi havia entre Judes i Nicànor, va endur-se una còpia dels tractats i es presentà a Demetri. Àlcim va dir al rei que Nicànor feia una política contrària als interessos de l’estat; en efecte, Judes, l’enemic del seu reialme, havia rebut de Nicànor el nomenament de successor en el cercle dels amics del rei.
27. Demetri es va enfurismar i, atiat per les calúmnies d’aquell miserable d’Àlcim, va escriure a Nicànor expressant-li el seu gran disgust per aquells tractats i ordenant-li que detingués el Macabeu i l’enviés immediatament a Antioquia.