1. Al cap de tres anys, va arribar a Judes i a la seva gent la notícia que Demetri, fill de Seleuc, havia entrat pel port de Trípoli amb un estol i un exèrcit poderós
2. i, després de desfer-se d’Antíoc i del seu tutor Lísies, s’havia apoderat del país.
3. Hi havia un tal Àlcim, anteriorment gran sacerdot, que havia consentit de viure en la impuresa ritual des dels temps de la revolta. Ara, però, havia arribat a la conclusió que la seva situació no tenia sortida possible i que no li permetrien l’accés al sagrat altar.
4. Es presentà, doncs, davant el rei Demetri cap a l’any cent cinquanta-u per fer-li ofrena d’una corona d’or, una palma i les tradicionals branques d’olivera del temple. Aquell dia, però, va guardar silenci sobre les seves intencions.
5. L’oportunitat per a donar curs a la seva follia li va arribar quan Demetri el convocà a consell i li preguntà sobre les disposicions i els projectes dels jueus. Ell li va respondre així:
6. – Els jueus anomenats asideus, que tenen per cap Judes Macabeu, fomenten la guerra i la revolta, impedint així l’estabilitat del regne.
7. Per això, veient-me privat de la dignitat que em pertoca, és a dir, del càrrec de gran sacerdot, m’he presentat aquí.
8. Em mou, en primer lloc, la preocupació sincera pels interessos del rei; però, segonament, considero el bé dels meus conciutadans. En efecte, la manca de seny de la gent que acabo d’esmentar ha enfonsat tota la nostra nació en la misèria.
9. I tu, oh rei, ara que coneixes en detall tots aquests greuges, vulgues ocupar-te del nostre país i de la nostra gent oprimida, amb aquella benvolença generosa que tothom reconeix.
10. Perquè mentre Judes visqui és impossible que l’estat conegui la pau.
11. Davant aquestes declaracions d’Àlcim, la resta dels anomenats amics del rei, ja prou hostils en tot el que es referia a Judes, van abrandar més encara l’ànim de Demetri.
12. El rei escollí immediatament Nicànor, que era comandant del cos d’elefants, i el nomenà governador militar de Judea. I l’hi va enviar
13. amb ordres precises de desfer-se de Judes, dispersar els partidaris d’aquest i restablir Àlcim com a gran sacerdot del temple més important del món.
14. Els pagans de Judea, que s’havien exiliat fugint de Judes, es van unir en massa a l’exèrcit de Nicànor, considerant que els infortunis i els contratemps dels jueus serien la seva prosperitat.
15. Quan els jueus van conèixer la invasió de Nicànor i l’agressió de les nacions paganes, es van cobrir el cap de terra en senyal de dol i suplicaven Déu, que havia escollit el seu poble per sempre i que sempre havia defensat amb senyals manifestos els qui eren heretat seva.