16. Després de sembrar el pànic i la confusió en el campament, Judes i els seus homes es retiraren victoriosos.
17. Ja despuntava el nou dia quan, gràcies a la protecció del Senyor, van acabar d’aconseguir aquell triomf.
18. Aquest primer tast de l’audàcia dels jueus va fer decidir el rei a apoderar-se amb astúcia de les seves posicions.
19. S’acostà, doncs, a Betsur, una plaça jueva ben fortificada, però fou rebutjat; tornà a la càrrega, però fou derrotat.
20. De fet, Judes feia arribar als assetjats tot el que necessitaven.
21. Però Ròdoc, un soldat de l’exèrcit jueu, passava informació secreta a l’enemic. Descobert i agafat, va ser executat.
22. El rei tornà a parlamentar amb els de Betsur, els va oferir la pau i va acceptar l’acord. Després es retirà.
23. El rei va atacar encara Judes i els seus homes, però fou derrotat. Mentrestant Filip, que Antíoc havia deixat a Antioquia com a cap del govern, es revoltà. La notícia trasbalsà el rei. Inicià negociacions amb els jueus, els va fer concessions i s’avingué amb jurament a totes les seves condicions. I com a signe de reconciliació va oferir un sacrifici i demostrà el seu respecte al temple mostrant-se molt generós.
24. Va rebre amistosament el Macabeu i deixà Hegemònides com a governador des de Ptolemaida fins al territori dels gerrencs.
25. Després se’n tornà a Ptolemaida, però els seus habitants, irritadíssims pel tractat de pau amb els jueus, reclamaven l’anul·lació dels acords.
26. Llavors Lísies va pujar a la tribuna i va justificar el tractat tan bé com va saber. Reeixí a convèncer la gent i a calmar-los, i a fer-los acceptar els acords. Després se’n tornà a Antioquia.Així s’acaba la història de la invasió i retirada del rei Antíoc.