11. que els volien privar de la Llei de Moisès, de la pàtria i del temple sant, i també perquè el Senyor no deixés en mans d’aquells pagans infames el seu poble que tot just llavors coneixia un moment de respir.
12. I així ho van fer tots conjuntament: prostrats a terra sense interrupció durant tres dies, suplicaven al Senyor misericordiós plorant i dejunant. Després Judes els dirigí unes paraules d’encoratjament i els va ordenar que estiguessin a punt d’actuar.
13. En una reunió a part amb els ancians, decidí de posar-se en marxa i afrontar amb l’ajuda de Déu la situació, abans que l’exèrcit del rei no entrés a Judea i s’apoderés de la ciutat de Jerusalem.
14. Confiant, doncs, al creador del món el resultat de la campanya, va encoratjar els seus homes a batre’s heroicament fins a la mort per les lleis, pel temple, la ciutat, la pàtria i les institucions. Judes va fer acampar l’exèrcit als voltants de Modín
15. i va donar-los com a contrasenya «Victòria de Déu». Llavors, de nit, amb un escamot de joves escollits d’entre els més valents, va atacar el punt del campament on hi havia la tenda reial. Va matar uns dos mil homes i va traspassar l’elefant principal i l’home que el menava.
16. Després de sembrar el pànic i la confusió en el campament, Judes i els seus homes es retiraren victoriosos.
17. Ja despuntava el nou dia quan, gràcies a la protecció del Senyor, van acabar d’aconseguir aquell triomf.
18. Aquest primer tast de l’audàcia dels jueus va fer decidir el rei a apoderar-se amb astúcia de les seves posicions.
19. S’acostà, doncs, a Betsur, una plaça jueva ben fortificada, però fou rebutjat; tornà a la càrrega, però fou derrotat.
20. De fet, Judes feia arribar als assetjats tot el que necessitaven.