42. Després li van adreçar súpliques demanant que esborrés completament el pecat que havien comès aquells homes. El valerós Judes va exhortar la tropa a guardar-se nets de culpa, ara que havien vist amb els propis ulls les conseqüències del pecat dels qui havien caigut en la batalla.
43. Judes va fer una col·lecta entre tots i cada un dels seus homes i va recollir dues mil monedes de plata, que envià a Jerusalem per oferir un sacrifici pel pecat. Un gest bell i noble, inspirat en el pensament de la resurrecció.
44. En efecte, si no hagués esperat que els caiguts en la batalla un dia ressuscitarien, hauria estat superflu i ridícul de pregar pels difunts.
45. Judes pensava, a més, que els qui han mort piadosament tenen reservada una magnífica recompensa. Pensament sant i piadós! Per això va fer el sacrifici d’expiació pels morts, perquè fossin alliberats del pecat.