10. Van avançar en ordre de batalla amb aquell aliat del cel que la bondat del Senyor els enviava
11. i es llançaren com lleons contra els enemics; van deixar estesos onze mil soldats i mil sis-cents genets i van obligar tots els altres a fugir.
12. La major part dels fugitius s’hagueren d’escapar ferits i desarmats. I el mateix Lísies es va salvar fugint com un covard.
13. Però Lísies, que era un home de seny, va reflexionar sobre la derrota que acabava de sofrir, i arribà a la conclusió que els hebreus eren invencibles perquè el Déu poderós lluitava al seu costat. Per això els envià missatgers
14. per convèncer-los de fer les paus en unes condicions justes; ell, per la seva banda, convenceria el rei de la necessitat que es convertís en amic dels jueus.
15. El Macabeu, mirant el bé comú, va acceptar totes les propostes de Lísies. D’altra banda, el rei va accedir també a les propostes que el Macabeu havia presentat per escrit a Lísies a favor dels jueus.
16. La carta enviada per Lísies als jueus s’expressava així:«Lísies saluda el poble jueu.
17. Joan i Absalom, els vostres ambaixadors, m’han fet arribar el document adjunt, pregant-me que en ratifiqués el contingut.
18. He exposat al rei tot el que calia posar a la seva consideració i el rei ha accedit a tot el que depèn d’ell.
19. Si continueu, doncs, amb aquestes bones disposicions envers el govern, jo també maldaré d’ara endavant per contribuir al vostre bé.
20. Pel que fa als detalls, he donat instruccions als vostres representants i als meus perquè els tractin amb vosaltres.
21. Estigueu bons. Dia vint-i-quatre del mes de Zeus Corinti de l’any cent quaranta-vuit.»
22. La carta del rei deia així:«El rei Antíoc saluda el seu germà Lísies.
23. D’ençà que el nostre pare se n’ha anat amb els déus, és voluntat meva que els súbdits del meu regne visquin sense inquietud i es puguin dedicar als seus propis assumptes.
24. D’altra banda, he sentit a dir que els jueus es resisteixen a adoptar els costums grecs, tal com volia el meu pare. S’estimen més el seu propi estil de viure i ens demanen que els sigui permès d’observar les seves lleis.
25. Com que també nosaltres desitgem que aquest poble visqui sense inquietud, decretem que els sigui restituït el seu temple i que puguin governar-se conforme als costums dels seus avantpassats.