33. Però els homes del Macabeu, plens d’eufòria, van assetjar la fortalesa durant quatre dies.
34. Mentrestant, els assetjats, refiats de la seguretat del lloc, no paraven de proferir blasfèmies i paraules impies.
35. Però el cinquè dia, a trenc d’alba, vint joves de l’exèrcit del Macabeu, encesos de ràbia per aquelles blasfèmies, es van llançar a l’assalt de la muralla amb un coratge heroic. Enduts per un furor salvatge, mataven a tort i a dret tots els qui els sortien al pas.
36. D’altres van atacar igualment els assetjats per l’altre costat de la fortalesa, van calar foc a les torres i així cremaren de viu en viu aquells blasfems. Uns altres, encara, van rebentar les portes i van permetre que la resta de les tropes entrés a la ciutat i l’ocupés.
37. Timoteu s’havia amagat en una cisterna, però fou descobert i va ser executat juntament amb el seu germà Quèrees i amb Apol·lòfanes.
38. Després d’aquestes gestes, els jueus beneïen el Senyor amb himnes i càntics de lloança perquè havia afavorit tan magníficament Israel, donant-li la victòria.