27. Acabada la pregària, van prendre les armes i sortiren un tros lluny de la ciutat de Jerusalem. Quan van tenir l’enemic a prop, es van aturar.
28. L’endemà, a la primera llum del dia, entaularen batalla. Els uns, per a aconseguir la victòria i el triomf, confiaven en l’auxili del Senyor, a més del propi valor. Els altres comptaven amb la seva ràbia com a guia en el combat.
29. En el moment més intens de la batalla, van aparèixer a la vista dels enemics cinc homes resplendents que venien del cel i muntaven uns cavalls amb brides d’or. Aquells homes es van posar al capdavant dels jueus.
30. Dos d’ells es van col·locar a banda i banda del Macabeu protegint-lo amb les seves armes i fent-lo invulnerable. Disparaven llamps com fletxes contra els enemics, de manera que aquests, enlluernats i desconcertats, es dispersaren plens de confusió.
31. Van ser degollats vint mil cinc-cents soldats d’infanteria i sis-cents de cavalleria.
32. El mateix Timoteu hagué de refugiar-se a la fortalesa de Guèzer, molt ben protegida, que estava sota el comandament de Quèrees.
33. Però els homes del Macabeu, plens d’eufòria, van assetjar la fortalesa durant quatre dies.
34. Mentrestant, els assetjats, refiats de la seguretat del lloc, no paraven de proferir blasfèmies i paraules impies.
35. Però el cinquè dia, a trenc d’alba, vint joves de l’exèrcit del Macabeu, encesos de ràbia per aquelles blasfèmies, es van llançar a l’assalt de la muralla amb un coratge heroic. Enduts per un furor salvatge, mataven a tort i a dret tots els qui els sortien al pas.
36. D’altres van atacar igualment els assetjats per l’altre costat de la fortalesa, van calar foc a les torres i així cremaren de viu en viu aquells blasfems. Uns altres, encara, van rebentar les portes i van permetre que la resta de les tropes entrés a la ciutat i l’ocupés.
37. Timoteu s’havia amagat en una cisterna, però fou descobert i va ser executat juntament amb el seu germà Quèrees i amb Apol·lòfanes.
38. Després d’aquestes gestes, els jueus beneïen el Senyor amb himnes i càntics de lloança perquè havia afavorit tan magníficament Israel, donant-li la victòria.