21. Quan el Macabeu ho va saber, va reunir els caps de les tropes i acusà els culpables de vendre els seus germans a preu de plata i d’haver deixat anar els qui lluitaven contra ells.
22. Judes va fer executar aquests traïdors i tot seguit s’apoderà de les dues fortaleses.
23. L’èxit acompanyava totes les seves accions militars. Entre les dues fortaleses, va matar més de vint mil homes.
24. Timoteu, el mateix que havia estat derrotat anteriorment pels jueus, va reunir tropes mercenàries en gran nombre. Féu venir també de l’Àsia un nombrós contingent de cavalleria i es presentà a Judea amb la intenció de conquerir-la per les armes.
25. Mentre Timoteu anava avançant, el Macabeu i els seus homes elevaven súpliques a Déu. Amb el cap cobert de terra i vestits amb roba de sac en senyal de dol,
26. es prostraren a terra al peu de l’altar. Demanaven a Déu que els fos favorable i que es convertís, tal com diu la Llei de Moisès, en enemic dels seus enemics i adversari dels seus adversaris.
27. Acabada la pregària, van prendre les armes i sortiren un tros lluny de la ciutat de Jerusalem. Quan van tenir l’enemic a prop, es van aturar.
28. L’endemà, a la primera llum del dia, entaularen batalla. Els uns, per a aconseguir la victòria i el triomf, confiaven en l’auxili del Senyor, a més del propi valor. Els altres comptaven amb la seva ràbia com a guia en el combat.
29. En el moment més intens de la batalla, van aparèixer a la vista dels enemics cinc homes resplendents que venien del cel i muntaven uns cavalls amb brides d’or. Aquells homes es van posar al capdavant dels jueus.
30. Dos d’ells es van col·locar a banda i banda del Macabeu protegint-lo amb les seves armes i fent-lo invulnerable. Disparaven llamps com fletxes contra els enemics, de manera que aquests, enlluernats i desconcertats, es dispersaren plens de confusió.
31. Van ser degollats vint mil cinc-cents soldats d’infanteria i sis-cents de cavalleria.
32. El mateix Timoteu hagué de refugiar-se a la fortalesa de Guèzer, molt ben protegida, que estava sota el comandament de Quèrees.
33. Però els homes del Macabeu, plens d’eufòria, van assetjar la fortalesa durant quatre dies.
34. Mentrestant, els assetjats, refiats de la seguretat del lloc, no paraven de proferir blasfèmies i paraules impies.
35. Però el cinquè dia, a trenc d’alba, vint joves de l’exèrcit del Macabeu, encesos de ràbia per aquelles blasfèmies, es van llançar a l’assalt de la muralla amb un coratge heroic. Enduts per un furor salvatge, mataven a tort i a dret tots els qui els sortien al pas.
36. D’altres van atacar igualment els assetjats per l’altre costat de la fortalesa, van calar foc a les torres i així cremaren de viu en viu aquells blasfems. Uns altres, encara, van rebentar les portes i van permetre que la resta de les tropes entrés a la ciutat i l’ocupés.